05.05.2025 - 19:50
Poc s’imaginaven els organitzadors de la quarta Reunió del Cercle d’Economia que la jornada començaria amb una bomba informativa. El cas és que el president Pedro Sánchez, sense esperar la pregunta sobre l’OPA al Sabadell, ha deixat anar, durant el seu parlament, la intenció de fer una consulta prèvia, amb l’objectiu de recaptar l’opinió d’organitzacions, ciutadans i associacions. “El nostre desig és ajudar que les empreses creixin i guanyin volum, sempre que beneficiï l’interès comú”, ha dit, arran que la Comissió del Mercat i la Competència espanyola (CNMC) hagi “detectat alguns excessos de concentració en mitjans de pagament, dipòsits i crèdits a particulars en petites i mitjanes empreses”.
No n’ha donat més detalls, de com seria aquesta consulta, però ha estat una sorpresa majúscula, atès que no entrava en el guió de l’OPA, ni en el de la reunió, i ha pres tot el protagonisme, tot deixant en un segon pla el tema proposat pel Cercle, sobre la resposta que havia de donar Europa arran del nou context creat per Donald Trump. Ben segur que Jaume Guardiola, president del Cercle i ex-directiu del BBVA i del Sabadell, hauria volgut preguntar-li’n coses, que devia portar subratllades a l’agenda.
Recordem que, en declaracions a TV3 divendres passat, Guardiola va assegurar que les condicions a l’operació imposades per la CNMC no acabaven “de reflectir el risc” que hi havia en l’àmbit de la competència. I explicava molt clarament el perquè. “Les empreses mitjanes utilitzen gairebé quatre bancs com a proveïdors financers. Algunes es financen exclusivament amb els bancs. Així que la reducció pot tenir un efecte molt negatiu sobre el crèdit quan les coses vagin malament.”
Novament, doncs, Pedro Sánchez s’ha mostrat com un driblador de primera categoria i, tot avançant-se amb la seva insòlita proposta –de moment, paraules i prou, això sí– ha desviat possibles maldecaps a l’hora d’haver de contestar a més preguntes sobre aquest tema. De fet, el camí legal ens diu que, després de l’autorització de la CNMC, l’operació ha entrat en la tercera fase, la qual cosa implica que serà estudiada pel govern espanyol. Una vegada el Ministeri d’Economia, encapçalat per Carlos Cuerpo, analitzi l’OPA durant un termini de quinze dies, haurà de decidir si l’eleva al consell de ministres, que disposarà d’un termini de trenta dies per a estudiar-la i concretar si endureix les condicions.
Abans de la reunió, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, reclamava al govern espanyol que aturés l’OPA per defensar “l’interès general i territorial”. Ha subratllat el perill que representava per al teixit econòmic català la reducció del crèdit associada a l’operació sobre el Banc Sabadell. I s’ha mostrat molt dur amb la resolució de la CNMC, que considera “insuficient, decebedora, inapropiada i precipitada”, i ha afegit: “Una resolució així hauria de contenir un estudi més exhaustiu sobre les conseqüències per al crèdit.” Segons els càlculs que ha fet la institució, si l’operació continua, comportaria la pèrdua de 70.000 milions d’euros en crèdits al teixit productiu espanyol.
Fixem-nos que Sánchez Llibre ha parlat de defensar l’interès general. Les paraules, ben mesurades, atenen el fet que el govern espanyol, en aquesta darrera part del recorregut de l’OPA, només pot intervenir en aquest punt, perquè el tema competencial, que és la clau de les queixes contra l’operació, ja ha estat aprovat amb condicions per la CNMC. I ara no pot tornar-hi. Sí que ho pot fer si afecta l’interès general, una idea tan inconcreta com ampla, que permetria a Sánchez d’actuar, en el sentit que ha exterioritzat des del primer moment, en què s’ha oposat radicalment a l’OPA.
Hi ha qui pensa que en aquesta consulta espera d’aconseguir arguments de pes per a poder actuar en conseqüència. Uns arguments, per cert, que ja podia haver aprofitat la CNMC si hagués fet cas del que deien patronals, sindicats i altres entitats durant aquests mesos de deliberació. Però no sembla que n’hagi fet gaire cas, més aviat han estat menystingudes, per la qual cosa, Sánchez, saltant el guió, vol que ho diguin directament al seu govern. Per a fer què?
Aquí entrem en una dimensió diferent: la política. Sap que necessita els vots de Junts per a aprovar qualsevol proposta al congrés i també sap que el president Puigdemont s’ha oposat amb rotunditat a l’operació. “Si el govern central, i si el PSC i el PSOE són coherents amb el que diuen, l’OPA no és viable”, deia en un escrit publicat a la xarxa X ahir. El president de Junts per Catalunya deia que no confiava “en les paraules del govern quan diu que està en contra de l’OPA”, però afegia: “Ho veurem aviat.”
En realitat, en l’escrit a la xarxa X fa mans i mànigues per mirar de quadrar el vot favorable que el conseller nomenat per Junts a la CNMC, Pere Soler, va aportar a la resolució, i que contradeia la línia del partit. Explica que un vot desfavorable no hauria canviat la decisió. Té raó, però no costava res que el partit sortís de la situació amb la cara més alta, amb un vot contrari. Això ha costat a Puigdemont fortes crítiques de totes bandes, que ha intentat de superar amb l’escrit esmentat, però que s’hauria estalviat amb un vot coherent amb el partit del seu conseller a la Comissió.
Hi ha un aspecte de país que cal tenir molt clar en aquest cas que comentem. He de confessar que he rebut crítiques perquè he dit que l’OPA no em semblava bé. Els qui ho fan em recorden que el Sabadell va marxar de Catalunya de seguida, l’octubre del 2017, i que ha tornat ara, amb la presidència socialista a la Generalitat i amb l’OPA damunt. És a dir, que no té un tarannà catalanista, vaja, i menys, independentista… i que, per tant, no s’hauria de defensar la seva independència. No m’expliquen res que no sàpiga, però tant me fa, en aquests moments. S’equivoquen, els qui així pensen. Aquí no es tracta de tenir a casa un banc català de soca-rel, sinó que, financerament, el fet de tenir-ne un de menys pot fer molt de mal a les pimes de Catalunya, ja que és el territori on està, lògicament, més arrelat. L’economia és l’economia…
Això ho han dit per activa i per passiva moltes entitats. La PIMEC, per exemple, el mateix dia de la decisió de la CNMC feia un comunicat en què considerava que “les mesures acordades” no garantien “ni una protecció real i efectiva per a les pimes, ni la preservació de l’equilibri territorial del sistema financer”. Al mateix temps, feia una crida al Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa espanyol perquè aprofités la tercera fase del procés per a defensar l’interès general.
La CECOT, per la seva banda, considerava: “Més enllà dels efectes a curt termini, la concentració presenta un problema de fons: l’erosió de la pluralitat del sistema financer i la reducció progressiva del nom d’operadors amb implantació significativa. Aquest procés no sols pot reduir la competència efectiva, sinó que pot afeblir la capacitat de moltes empreses per a negociar condicions, diversificar cingles i mantenir relacions bancàries estables.”
En definitiva, després de la sorpresa matinal, caldrà veure com es concreta la consulta anunciada i quines en són les conseqüències finals. Ara sí que som al final del partit, i en aquesta pròrroga, força sorprenent, s’acabarà decidint tot. És veritat que, si es manté l’OPA en condicions assequibles per al BBVA, sempre quedaran els penals dels accionistes, és clar. I aquí s’acabarà la història.
